dimarts, 27 de gener de 2009

El Camí de Cavalls i les motos

Diverses vegades ha sortit per la premsa que pel Camí de Cavalls circulen motos.
Com suposam ja sabeu, el pla especial del Camí de Cavalls contempla que el seu ús és per a senderistes, cavalls i bicicletes i es prohibeix l’ús de vehicles a motor, com les motos.
Una mesura que ens sembla totalment correcte i encertada, per poder disfrutar tranquil·lament de la natura i del paisatge sense la renou estrident d’aquestes màquines artificials, que a més a més, l’únic que fan és erosionar i destroçar el sól i la vegetació per aquí on passen.
La realitat és però, que el problema de les motos circulant pel Camí de Cavalls (i també a molts altres camins) no és un problema d’ara. Fa molts (moltíssims) d’anys que aquests vehicles es dediquen a circular pel camp com si fos un desert per a la competició. A la costa sud, per exemple, diverses vegades s’ha vist com, fins i tot, amb portells paredats o obstacles impedint el pas, han fet destroça i han passat per aquí on han volgut.
També, es fàcil observar com a ponent de Sa Mesquida circulen motos pel Camí de Cavalls i pels camins militars de Sant Isidre (fent un circuit i sovint competicions), sense que ningú ho impedeixi.
Darrerament amb l’obertura de camins que alguns propietaris mantenien tancats, s’han produït noves invasions de motos i s’han alçat veus denunciant aquests fets
Cal recordar però, que açò no és un fet nou. És un vell problema, que s’ha produït a molts de llocs i al que cal cercar solucions.
És lamentable que les motos circulin pel Camí de Cavalls. Després de tants d’anys de lluita per aconseguir que estigui obert (a senderistes, cavalls i bicis) hem de seguir reivindicant per a un bon ús del camí. Cal conscienciar a la gent, fer divulgació de la normativa, cercar maneres d’impedir aquest accés inapropiat i sobretot denunciar als agents competents aquestes invasions.
Per culpa d’uns pocs que en fan un mal ús, no hem de patir tots les conseqüències. Hi ha propietaris que demanen que es tanquin tots els portells (paredar-los com n’hi ha molts ara) i que només sigui possible el pas de senderistes.
Aquestes mesures trobam que no són realistes i que no faciliten per res la ideologia del Camí de Cavalls. Si a cada portell paredat hi ha d’haver un simple botador per passar, dificulta fins i tot el pas de les persones de totes les edats que hi volen accedir, algunes de més de 80 anys com a la darrera excursió que vam fer. Per no xerrar de l’impediment per a les bicicletes.
El camí va néixer de la utilitat que en feien a cavall per vigilar la costa, defensar l’illa i anar d’un lloc a un altre, però prest el seu ús es va generalitzar entre tot el poble. Per açò tenim el Camí de Cavalls. I avui en dia, encara que ja no sigui habitual tenir cavall com antigament als llocs, no podem impedir que la gent que vulgui passar-hi a cavall ho pugui fer. Seria com destruir al nom oficial del camí, matar-lo per inventar una cosa nova.
El Camí de Cavalls ha sobreviscut molts d’anys. Ara ens toca a noltros mantenir-lo i conservar-lo. Cal cercar fórmules per combatre els mals usos i afavorir totes les bones iniciatives per poder emprar-lo a peu, en bicicleta o a cavall.